El Front de Lluita Juvenil d’Aragó sorgeix amb l’objectiu d’aglutinar a totes les forces juvenils d’Aragó que lluiten contra el sistema capitalista, per l’organització de la revolució, la transformació social i la construcció del poder popular.
Els joves i les joves no podem romandre impassibles davant els atacs que el capitalisme està dirigint contra els drets socials, entre ells els nostres: els de la joventut.
L’actual crisi del capitalisme és un fenomen estructural del propi sistema capitalista. El capitalisme, per les seves contradiccions internes, no és capaç de socialitzar el benestar que proporcionen els avanços cientificotècnics, impedint així el progrés social i provocant crisi de sobreproducció cada cert període de temps.
Avui, l’any 2011, la nostra societat està immersa en una d’aquestes crisis del capitalisme. Una crisi estructural no solament financera i econòmica, sinó també energètica, ecològica, alimentària i cultural (manca de cures, delinqüència, xenofòbia, drogadicció…). És en aquests agònics moments quan el sistema capitalista es lleva totes les caretes i es mostra tal com és: un sistema antidemocràtic i dictatorial que afavoreix únicament a una minoritària classe de privilegiats que són propietaris dels monopolis empresarials i financers.
Aquesta classe de privilegiats, els capitalistes, en un ànsia de recuperar la taxa de guany que van obtenir fins a l’esclat de la crisi econòmica en 2008, estan destruint tota la massa productiva, segons ells, sobrant. Per destruir aquesta massa productiva, estan tancant centres productius i acomiadant ingents masses de treballadors i treballadores, provocant una taxa d’atur del 20,7% de la població activa en l’Estat Español i més de 100.000 parats/as a Aragó. Així mateix, posen les bases per a un nou capitalisme “refundat”, encara més cruel que l’anterior, capaç d’explotar de forma extrema a la immensa majoria de la població mundial, de condició assalariada, que són els que estan pagant la crisi malgrat no ser en absolut responsables del seu esclat.
Aquest nou període del capitalisme està caracteritzat per la massiva retallada o eliminació de drets laborals i socials, conquistats per la classe treballadora gràcies a les lluites mantingudes durant anys. Aquestes retallades s’han vist concretats legalment en la disminució de drets socials aprovada al maig de l’any 2010, la reforma laboral aprovada al setembre d’aquest mateix any i la reforma de les pensions aprovada al gener d’aquest any. És clar que el que ocorre actualment és una fugida cap a davant del propi sistema, i no una confrontació i solució de les seves contradiccions.
Una continuïtat amb el sistema actual, sense canviar el model de producció i de consum, a més de conseqüències socials, tindrà també conseqüències ecològiques: acceleració en l’esgotament dels recursos naturals i, per tant, acceleració de l’escalfament global.
El Front de Lluita Juvenil d’Aragó entenem que el capitalisme ja no pot oferir a la joventut i a la classe treballadora res més que pobresa, misèria i marginació. Per això creiem necessari la construcció d’una alternativa econòmica basada en la justícia social, una alternativa anticapitalista i popular.
Entenem que aquesta alternativa solament serà aconseguida mitjançant la via revolucionària.
Les retallades socials aprovats pel govern i el parlament capitalistes amb la complicitat de les cúpules dels sindicats CCOO i UGT, han eliminat ajudes socials com la deducció de 2.500 euros en l’IRPF per naixement o adopció, coneguda com el “xec-bebè”, destinada a les famílies que tinguessin fills/as; o l’ajuda de 426 euros als aturats i les parades de llarga durada que no gaudissin d’altres prestacions per desocupació. Així mateix, han congelat les pensions, dificultat les prestacions per dependència i reduït el salari dels treballadors i les treballadores del sector públic.
Lluny d’afavorir a la classe treballadora i als sectors populars, les retallades socials han enfonsat a aquests en la misèria i en la desocupació, estenent el drama de la gana a les famílies. A més, també han empobrit als treballadors i les treballadores del sector públic, ja de per si mateix precari en els nivells més baixos.
La reforma laboral facilita i abarateix l’acomiadament, incrementat les causes objectives del mateix, la qual cosa provoca un gran nombre d’acomiadaments per raons objectives, una modalitat d’acomiadament que li surt realment rendible a l’empresari. D’altra banda, redueix el poder dels convenis col•lectius, fomentant la individualització de les relacions laborals i el despengi a altres convenis en cas que li resultés més beneficiós a l’empresari. La reforma laboral també manté la modalitat del contracte d’obra o servei, utilitzat pels empresaris per perpetuar a un treballador o treballadora com a temporal amb el nero fet de canviar lleugerament la seva tasca en l’empresa. Així mateix, incentiva els contractes per a la formació, que mantenen als i les joves graduats en condicions precàries amb un salari absurd. Aquest incentiu va ser disfressat pel govern amb l’argument de promoure la contractació de joves i reduir l’atur juvenil.
Ara, sis mesos després de l’aprovació de la reforma laboral, podem veure a efectes pràctics el seu resultat. La reforma laboral no ha beneficiat en gens a la classe treballadora. Tot el contrari: l’ha perjudicat. La reforma no ha creat ocupació i ha empitjorat enormement les condicions laborals dels treballadors i les treballadores.
Els acomiadaments objectius són molt nombrosos, comptabilitzant-se en 92.000 durant els nou primers mesos de 2010 i l’atur és altíssim, tancant l’any 2010 amb un augment anual de 176.470 aturats en l’Estat, aconseguint la xifra de 4.696.600 parats/as. A Aragó, l’augment anual d’aturats ha estat de 26.700 persones, arribant a una xifra total de 103.300 parats/des en 2010. La taxa d’atur juvenil en l’Estat Español aconsegueix una xifra superior al 40%.
D’altra banda, la profunda divisió i atomització de la classe treballadora en milers de categories laborals artificials per mitjà de les subcontractes, les Empreses de Treball Temporal (ETT), així com la varietat increïble de modalitats de contracte, ha deixat una enorme franja de treballadors/as en situació de solitud i indefensió, fins i tot dins de les mateixes empreses.
La reforma de les pensions és l’altre gran atac a la classe treballadora, que va a suposar en la pràctica un allargament de la vida laboral fins als 67 anys, alhora que també incorpora un augment dels anys de cotització necessaris (de 35 a 38,5 anys) per poder tenir dret a una pensió del 100% als 65.
Aquesta reforma, que ha estat justificada públicament mitjançant el fals argument que les pensions del futur estan en risc, pretén que la població treballi més, a pesar que estem vivint una època on els joves tenim enormes dificultats per trobar treball, mentre molts treballadors són prejubilats o directament acomiadats molt abans dels 60 anys.
Al mateix temps, aquesta reforma de les pensions provoca que el nombre de demandants d’ocupació augmenti, la qual cosa incrementa les pressions a la baixa sobre els salaris. D’altra banda, impedeix que la majoria dels cotitzadors puguin arribar al 100% de la pensió, veient-se aquests obligats a contractar un pla de pensions privat si volen viure dignament una vegada jubilats/as.
És això el que més valora el capital d’aquesta reforma i és aquest el veritable objectiu de la mateixa: poder passar progressivament d’un sistema de repartició social (els que treballen paguen solidàriament les pensions dels jubilats) a un sistema de capitalització (cadascun es paga la seva pensió), en el qual les pensions no siguin públiques sinó privades i, per tant, gestionades pels bancs.
Aquesta reforma fa pràcticament impossible que els que ara som joves gaudim d’una pensió digna en el futur. Per tenir una bona pensió, ens anem a veure obligats a treballar des dels 16-18 anys amb contractes temporals i precaris, i a jubilar-nos als 67, quan la immensa majoria dels treballadors i les treballadores no tenen la condició física que requereix l’acompliment d’un treball a aquesta edat, sigui manual o intel•lectual.
També cal tenir en compte l’augment del preu de la vida, reflectit en la pujada de l’IVA o l’augment del cost energètic: electricitat, gas natural, butà… el que provoca que, a més de no entrar salaris ni ajudes socials a les cases, les famílies hagin d’afrontar els alts costos provinents de les cobejoses multinacionals capitalistes i de l’estat capitalista, administrador dels negocis dels grans empresaris i banquers.
Un altre dels problemes que sofrim la joventut actual és la impossibilitat d’accedir a un habitatge, encara existint aproximadament tres milions de cases buides habitables en l’Estat Español. Si la joventut volem accedir a un habitatge, hem de fer-ho a habitatges de mala qualitat i hipotecar-nos per a tota la vida.
Segons les estadístiques, durant els tres primers mesos de 2010 (no hi ha dades més recents, suposem que la xifra haurà augmentat), 27.561 persones es van quedar sense casa al no poder pagar la hipoteca en l’Estat Español. És a dir: els bancs van robar els seus habitatges a més de 25.000 persones en sol tres mesos, unes 800 per setmana. Una gran part d’aquestes persones eren joves que pretenien emancipar-se de la llar familiar.
Davant la situació de crisi, que s’agreuja en el tema de l’habitatge amb els problemes derivats de la bombolla immobiliària de la qual són responsables les grans constructores i els bancs, als i les joves ens resulta pràcticament impossible emancipar-nos, havent de viure a casa dels nostres pares i no de forma independent fins a més enllà dels 30 anys.
En el tema estudiantil, els joves i les joves ens veiem molt perjudicats/as per l’alt cost que suposen els estudis, hàgim de pagar-los nosaltres/as amb els nostres diners o havent-los de pagar els nostres pares amb els diners familiars. En el cas que els estiguéssim pagant nosaltres/as, la situació s’agreuja per haver de compaginar estudis i treball per poder pagar les matrícules. D’altra banda, les pràctiques de les diverses titulacions es fan en empreses privades; les quals, sense pagar-te gens, s’aprofiten del teu treball.
A la difícil situació que sofrim els i les estudiants en l’actualitat, se li suma l’interès de la classe capitalista per privatitzar l’educació. Una mostra d’això són les lleis que s’han anat aplicant i que es volen aplicar, com la LOU, LOMLOU i el Pla Bolonya: Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i Estratègia Universitat 2015. Aquests plans pretenen fer competitives les universitats posant-les al servei dels monopolis empresarials i financers, mitjançant la substitució de les beques per préstecs bancaris amb interessos, l’augment generalitzat de les taxes i la devaluació de les titulacions, la qual cosa es produeix en llevar gran part dels continguts teòrics de les carreres universitàries.
En aquest sentit, el Front de Lluita Juvenil d’Aragó no anem a permetre que les universitats, així com els instituts de secundària i Formació Professional, s’estiguin convertint en centres de nous reclutes per a la precarietat. El Pla Bolonya pretén posar l’educació al servei de les empreses i no de la societat, destinant totes les ofertes educatives a això i modificant els plans d’estudi per aconseguir una formació encaminada a cobrir les necessitats del comprat capitalista. La elitització i privatització de l’educació tenen com a objectiu formar mà d’obra barata i embrutir-nos culturalment.
El Front de Lluita Juvenil d’Aragó aposta també per la superació de la barrera de la diferència sexual i per l’alliberament de les dones, partint que el sistema capitalista comporta l’opressió de les mateixes, que és materialitzada en desigualtat política, econòmica i social. Per aquestes raons, creu necessari abolir i reemplaçar la societat patriarcal i partir d’una igualtat de gènere.
Així mateix, el Front de Lluita Juvenil d’Aragó també té present l’ecologia com un dels seus punts principals de lluita. Ens declarem en contra de la mentida del desenvolupament sostenible capitalista i advoquem per la creació d’un sistema que, des del respecte animal, equilibri la relació ésser humà – naturalesa.
En l’àmbit de la lluita antifeixista, el Front de Lluita Juvenil d’Aragó observem amb preocupació com el feixisme, lluny de desaparèixer, es manté en les institucions i creix la seva presència al carrer: agressions, pallisses, insults, actes públics… baix total impunitat i fins i tot suport i cobertura per part de les institucions.
Aquest fet tampoc ens estranya veient el desenvolupament polític de la falsa transició, que va legalitzar el règim franquista. Gràcies a aquesta “transició”, molts responsables de la dictadura franquista no solament es van salvar de ser depurats sinó que van continuar i continuen en els òrgans de poder, amb la legitimació de la classe dominant capitalista i els traïdors al Poble. És més, els òrgans judicials franquistes segueixen avui dia en funcionament i continuen la seva persecució cap als quals discrepen amb l’ordre social dominant. Exemples d’això són l’aplicació de la Llei de Partits, de la Llei Antiterrorista i la criminalització d’amplis sectors populars i socials.
El Front de Lluita Juvenil d’Aragó també aspirem a un reconeixement real de les víctimes del feixisme (siguin sota l’època de Franco o del seu successor Juan Carlos I) com a lluitadors per la llibertat i un exemple per a la joventut d’avui dia. Ens oposem a les lleis de Memòria Històrica de punt i final.
A diferència de la joventut grega, italiana, francesa, anglesa i fins i tot egípcia o tunisià, la joventut de l’Estat Español no està fent amb prou feines enfront del capitalisme i els seus atacs antisocials. La desorganització i desmobilització de la joventut són generalitzades. A més, cal remarcar que aquesta situació no es dóna excepcionalment en els joves, sinó que el gruix general de la classe treballadora també es troba en la mateixa situació.
Les retallades aprovades al maig de 2010, van provocar la convocatòria d’una vaga del sector públic per al dia 8 de juny del mateix any 2010.
Una altra gran mobilització va ser la vaga general del 29 de setembre, que es va convocar a nivell de tot l’Estat. Aquesta primera vaga general de la crisi capitalista va ser convocada a conseqüència de l’aprovació de la reforma laboral aquest mateix mes i va tenir un gran èxit, principalment per al sindicalisme alternatiu. Igual de reeixida va ser la vaga general que el 27 de gener va tenir lloc a Euskal Herria, Galícia i Catalunya, convocada pel sindicalisme alternatiu contra la reforma de les pensions i el Pacte Social.
El Front de Lluita Juvenil d’Aragó assumim com a tasca pròpia organitzar i mobilitzar a la joventut perquè, al costat de la classe treballadora, faci front al capitalisme.
Referent a la penosa situació que sofrim en l’actual context de crisi, el Front de Lluita Juvenil d’Aragó proposem un Pla d’Emergència en solució als actuals problemes econòmics i socials. Per a l’aplicació d’aquest Pla d’Emergència, entenem que és necessari el preàmbul d’una lluita organitzada contra el sistema capitalista i la realització d’una revolució social.
Pla d’Emergència per a la joventut i la classe treballadora.
Per una ocupació digna i el repartiment de la riquesa
- Ocupació o subsidi indefinit.
- Socialització dels sectors estratègics i posada sota gestió obrera.
- Abolició de les Empreses de Treball Temporal (ETT) i tot tipus de precarietat laboral.
- A igual treball, igual salari. Mateixa remuneració i mateixes oportunitats per a tots els treballadors i totes les treballadores (siguin autòctones o immigrants, joves o majors).
- Reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, adaptada a les diferents condicions laborals i amb prohibició de les hores extra.
- Prohibició dels Expedients de Regulació d’Ocupació en les empreses amb beneficis.
- Referèndum obrer vinculant, de base, per a l’aprovació de convenis col•lectius.
- Establiment del dret a vaga com a dret fonamental, democràtic i col•lectiu, que ha de prevaler sobre els drets individuals.
Pel dret a un habitatge digne
- Socialització dels habitatges desocupats i posades el lloguer al servei de la joventut i la classe treballadora.
Per una cobertura social, universal i gratuïta
- Reconeixement d’iguals drets a la població immigrant.
- Tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
Integració dels comptes de la Seguretat Social als pressupostos generals de l’Estat. - Disminució per llei de l’edat de jubilació i el període de cotització.
- Regulació d’uns serveis socials 100% públics i gratuïts.
- Responsabilitat total de l’Estat en matèria de cures, així com el repartiment dels mateixos.
Per una educació pública, gratuïta, laica i de qualitat
- Educació al servei de les necessitats socials.
- Implantació d’un sistema de beques real, al servei dels estudiants, i sense contrapartides.
- Regulació de les pràctiques perquè siguin remunerades de forma íntegra.
- Participació estudiantil en totes les decisions vinculades a l’educació i reconeixement de les assemblees d’estudiants de base com a interlocutors vàlids.
Per la sobirania popular
- Ruptura amb totes les organitzacions imperialistes: Unió Europea, OTAN, FMI…
- Dret d’autodeterminació per al Poble Aragonés i tots els Pobles del món.
- Reconeixement i dret, en igualtat de condicions, a l’ús públic de les tres llengües d’Aragó: castellà, aragonès i català; així com també de totes les llengües parlades al territori aragonès (romanès, àrab, xinès, etc.).
La joventut, com a part de la classe treballadora, sentim la necessitat d’organitzar-nos i lluitar units a les organitzacions polítiques i sindicals, així com a altres moviments populars.
El Front de Lluita Juvenil d’Aragó lluitarà incansablement fins que aquest Pla d’Emergència sigui aprovat. Aquestes seran nostres fonamentals reivindicacions en la lluita que exercim de forma unitària.
No al Pacte Social!
No a la privatització dels serveis públics!
No a la reforma de les pensions!
No a la Constitució de 1978!
No a la llei antiterrorista i a la llei de partits!
Pels drets de la joventut i la classe treballadora!
Per la revolució i la justícia social!
Visqui la unitat de tots els sectors obrers!
Que la crisi la paguin els capitalistes!
